LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

I un cop més he perdut a una de les persones més importants de la meva vida, la que fa dos anys em va treure un somriure només mirar-me, la persona que m’ha cuidat i ha intentat fer-me feliç en tot moment, la mateixa persona que ha fet que la meva vida canviï a millor i que tingui ganes de somriure sempre, la que ha fet que molts cops m’aixequi amb moltíssimes forces i afronti cada un dels meus problemes amb alegria.

Ara per ara, en aquests moments no tinc al costat a aquesta persona, i em sento buida, sento que el món se’m cau a sobre si no estic amb ella, sento que res tornarà a ser igual i que costarà massa que pugui tornar a ser feliç, bé, per no ser tan cruel millor diré a no ser “tan feliç” com ho he sigut.

Abans de seguir lamentant-me m’agradaria dir-te que t’estimo, que t’he estimat com no ho he fet mai amb ningú altre, que segueixo pensant que ets únic i que els meus sentiments no canviaran ara que no et tinc. Dir-te que me’n penedeixo de no haver sabut actuar bé en certes ocasions, que mai he volgut fer-te mal i que el meu objectiu encara que a vegades no ho hagi semblat ha sigut i segueix sent fer-te feliç i deixar-te tan marcat que mai puguis oblidar-me i que tampoc vulguis fer-ho. Vull i necessito tornar a veure’t, tornar a sentir una vegada més que no estic sola i que sempre tindré la teva espatlla per recolzar-me tant en els bons moments com en els dolents i espero de tot cor que sigui veritat que després de la tempesta arriba la calma i deixis que et demostri tot el que soc capaç de fer per tu. Sense exagerar, ets el més important, necessito que estiguis al meu costat en aquests moments…

Prometo cuidar-te

Carla